Ara que poc a poc estem veient com el virus va perdent força i, de mica en mica, va arribant el final del túnel fosc en el que haurem passat més d’un any, molts ens preguntem … Quin serà el nostre futur?
Abans de que el Covid-19 arribés a Espanya, el futur dels joves no era molt prometedor a causa de la poca oferta laboral digne que havia. Actualment, després d’un any quasi de pandèmia, el futur encara és més complicat que anteriorment.
La pandèmia ha provocat que molts comerços hagin tancat al no poder suportar les restriccions i al tenir poques ajudes o ajudes insuficients per poder sobreviure. Això comporta que molta gent s’hagi apuntat a la cua de l’atur el qual ha crescut amb uns tants per cents elevats.
Esperem que, un cop passada la pandèmia, poc a poc puguem anar recuperar l’economia i re-construint una nova Catalunya de manera que s’obrin diferents opcions pels joves i no tant joves que necessiten treballar i viure amb dignitat.
Cada any que passa, els preus augmenten, els salaris, en cas de fer-ho, és molt més baix que l’augment dels preus de qualsevol producte en qualsevol àmbit.
Des dels òrgans superiors i competents haurien de fer un pensament de com solucionar aquest problema que arrastrem des de fa molts anys. Pocs som els que hem tingut la sort de seguir endavant en l’àmbit laboral i de tenir una vida normal en la que podem viure amb certa tranquil·litat però, no tothom té aquesta sort.
Com a ciutadà demanaria que, l’òrgan encarregat i competent en aquest àmbit, protegís a tota persona vulnerable e indefensa, sigui nacional o internacional.
Iván Zabal Thomas