Viure a la Terra Ferma vol dir, entre altres coses, viure al rebost de Catalunya, viure a la terra on la terra et dóna allò que li has donat durant uns quants mesos i, si la climatologia ho permet, ella t’ho tornarà en forma de fruit llustrós i gustós.
El pagès pot ser molt xerraire, cridaner, rondinaire … i també és un home savi. Té la saviesa que li ha donat la naturalesa; ell li dóna el seu esforç i els que considera els millors productes per tal que ella, en silenci, des de les entranyes del sòl, es pugui alimentrar i retornar, com a agraïment, lo millor que n’haurà pogut produir.
Ell no estalvia esforços, ans al contrari, sempre mira de fer una mica més i més bé per a que ella, generosa, li torni, entre altres coses la fruita més bonica i saborosa. Aquést és el joc al que juguen, any rere any, la terra i la pagesia. Cadascú dóna i rep lo millor que té, lo millor!
Aquest proper diumenge, uns personatges més acostumats a rebre que a donar, voldran recollir fruits, fruit de la feina feta des dels despatxos, lluny de la terra, aquest any assedegada i involuntàriament maltractada per part de qui no l’ha pogut treballar.millor. El canvi climàtic fa estralls arreu del món. I a l’horta encara més. Aquests personatges prenen decisions, desconeixent majoritàriament, l’efecte que produiran allà on s’apliquin. Aquests personatges es protegeixen rere retrets i excuses, sense acceptar cap responsabilitat. Ells només ordenen. Els resultats són cosa dels altres, dels que sí o sí, s’han d’adaptar a les ordres dels manaires. Ells volen recollir els fruits de la seua … “feina”.
Ara munten paradetes on expliquen allò que entre tots no han fet, i s’esgargamellen per intentar convèncer-nos que hem de comprar el millor producte, el seu, i esperar que la nostra feina, agraïda, ens doni bons fruits. Nosaltres som els clients, els que, per un dia, tindrem el poder de decidir allò que considerarem més convenient pels propers anys.
Quan anem al mercat, triem, remenem, comparem i comprem. Ara hem de fer el mateix: mirar quines són les ofertes, què ens van prometre i han fet, o no, i comprar la feina que ens sembli més adient amb el nostre vot. La vida és així. El pagès ens pot explicar la qualitat del seu producte i nosaltres decidim què fem. L’altre xerra i nosaltres hem de jutjar els fets que hi ha a l’aparador. No hi ha cap altra opció. Si els camps han patit, el pagès ha treballat i la collita no és l’esperada, que no ens venguin sopars de duro, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA