Senyor director.
Fa uns dies vam celebrar amb orgull en el Club Tennis Lleida, la vuitena edició del torneig Aremi , una cita solidària i esportiva, que ja forma part del nostre ADN de l’entitat i que ens ha permès compartir durant un dia valors com l’esforç, la superació i la inclusió a través del tenis. Igualment, el passat 11 d’octubre es va celebrar amb un gran èxit de participació, el Tardeig Solidari en benefici de DOWN, reflectint la implicació dels nostres socis i sòcies en causes que van més enllà de l’esport.
Aquestes iniciatives no són fets puntuals, sinó una manera d’entendre el club com un espai obert, inclusiu i compromès amb les persones, on l’esport és també una eina de transformació social. I des d’aquest punt de vista , des del respecte i la sensibilitat envers totes les realitats humanes, celebrem de nou, un pas històric en el reconeixement dels drets i la dignitat de les persones amb discapacitat: la reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola (CE).
Aquest canvi constitucional simbolitza que hem avançat com a país i com a societat. Però encara ens queda molt per fer: accessibilitat universal, inserció laboral real, suport a les famílies, educació inclusiva…. La igualtat no s’assoleix només amb normes i lleis, sinó amb actituds i compromisos quotidians.
Aquesta reforma constitucional, fruit del consens i la sensibilitat social i que posa al centre la persona i els seus drets, va més enllà d’un simple canvi terminològic. La substitució del terme “disminuïts” per “persones amb discapacitat “representa una gran evolució en els valors de la nostra societat i un propòsit col·lectiu per construir un país més just, digne, respectuós i inclusiu, reconciliant a la societat amb una part d’ella mateixa, que durant massa temps va ser amagada, marginada o ignorada. L’esmentada modificació és el resultat d’anys de lluita silenciosa de milers de famílies, d’entitats, de professionals i sobretot, de persones discapacitades que han reivindicat en tot moment el dret de ser vistes, escoltades i respectades com a ciutadans de ple dret. Perquè la igualtat real només és possible quan es respecta la diversitat.
Avui dia, a diferència d’aquells temps quan era molt jovenet, els nens o nenes actuals, quan senten parlar de “persones amb discapacitat”, ja no perceben aquella càrrega de rebuig o de compassió que hi havia abans. Perceben una realitat humana plural, on tothom hi té cabuda , on les diferències no en resten, sinó que sumen i perquè hem començat a mirar amb ulls més oberts i més empàtics, d’una societat més madura i “empoderada”.
En definitiva, des del Club Tennis Lleida ens sentim identificats amb aquest esperit de respecte, reconeixement i inclusió. Perquè cada vegada que obrim les portes del club a un torneig com Aremi o una causa solidària com DOWN Lleida, no només practiquem esport, sinó que fem visible una manera d’entendre la vida: amb empatia, compromís i humanitat.
És importantíssim recordar que darrere de cada somriure, de cada mirada plena de coratge i de cada gest de superació, hi ha professionals i voluntaris que hi posen cor, temps, dedicació i que mai no es rendeixen. A totes les associacions de Lleida que dediquen la seva vida, a cuidar, acompanyar, integrar, donar esperança i vetllar per la dignitat, el benestar i la felicitat de les persones amb discapacitat: gràcies de tot cor, per ser la llum, per ser la força i per recordar-nos cada dia , el veritable sentit de la paraula humanitat i esperança.
No podem oblidar mai que, la discapacitat no és l’absència de capacitats, sinó la diversitat en les maneres de viure i afrontar el món.
JOSÉ LUIS SOLANS PUEYO. PRESIDENT DEL CLUB TENNIS LLEIDA.