L’Església catòlica, tant arrelada a Europa, com totes les institucions té coses bones i d’altres que no són acceptables èticament. Molta gent que te fe acaba experimentant frustració al veure que als temples cada cop hi ha menys gent jove i enlloc de ser un espai de culte i d’oferta de misses és un espai turístic i del silenci.
Vull donar les gràcies a l’església perquè he aprés a tenir fe i superar obstacles que són difícils de saber manejar. Ser catòlic no consisteix en resar tot el dia, ni anar a totes les misses, ni tampoc donar molts diners. La fe en Déu és un regal que ens dona la vida i podem decidir si l’acceptem amb la finalitat de fomentar la bondat.
Doncs jo sí, crec en Déu, en una força superior, com també tinc molta fe amb el Sant Crist, patró de la ciutat de Balaguer, de l’Urgell.
Darrerament pràcticament no es celebren tantes bodes, baptismes i comunions a les esglésies de Lleida. En poques paraules: els ciutadans cada cop tenen menys fe en Jesucrist i la societat en si està en una situació complicada, on hi governa l’avarícia, l’enveja, l’individualisme i la dolenteria. Només si Déu existeix ens salvarem tots d’aquesta guerra d’àmbit global. M’agradaria felicitar a totes les entitats que col·laboren activament amb l’església i en particular a Càritas, Bisbats, La prelatura de l’Opus Dei, revistes catòliques com ara Mundo Cristiano i a través de les ones de Ràdio Maria una ràdio dinàmica i catòlica on es pot escoltar a les nostres contrades i també per TDT i streaming.
Déu és el que sap i sabrà; sempre, perdonar de tots els pecats ja siguin de paraula, obra o d’omissió. Cal fer una reflexió sobre si cal ensenyar religió a les escoles i instituts. El món anirà millor si recuperem la fe.
És un deure i una gran acció humana participar de la fe fent una creu a la opció de la declaració de renta , i donar diners a l’església. I per ser un bon cristià no serveix dir que has donat miserables 10 cèntims a l’any a la Parròquia del teu barri. Cal cultivar la fe i la bondat, però també la caritat. La societat està dividida entre el bé i el mal. Si acaba guanyant el bé serà gràcies a la fe que haurem depositat en la fe cristiana o de qualsevol religió que tingui el bé com a valor, els sacerdots i bisbes que sempre ham empatitzat amb la cultura catalana i de multitud de països arreu del món poden preparar un pla de recuperació d’aquesta fe perduda.
Per Déu existeix i qualsevol critica d’un científic o intel·lectual que negui l’existència de Déu no té cap argument de cap forma per constatar o comprovar que no existeix el nostre creador universal. La ciència serveix per tot menys per qüestionar la fe. De fet, jo també estic a favor de la ciència i crec que les esglésies i totes les religions. La ciència i el transhumanisme són compatibles amb la fe i l’església. I si hem de viure 200 anys o indefinidament només podem pensar que els hem de viure el més bé possible. Us animo a formar part de la comunitat cristiana i a visitar el Santuari del Sant Crist de Balaguer, poble on he residit 28 anys!