En ple esclat dels tres nous casos de corrupció i mentre esperem la resolució de trenta causes obertes a cent-cinquanta implicats de l’altre partit estatal em ve a la memòria una conversa antagònica de fa molts anys amb un amic.
No serà que les converses complicades afloren més sovint entre bons amics? En qualsevol cas i reconeixent que en la majoria d’ocasions té raó el meu amic, la conversa tractava el tema de si era possible o no mantenir una conducta ètica quan s’exerceixen càrrecs de responsabilitat en administracions públiques.
Afirmava ell que en qualsevol administració era gairebé impossible actuar sempre de forma legal i justa quan s’està al capdavant de responsabilitats econòmiques, ja sigui per continuar amb les regles imperants en el sistema, per un afany d’enriquiment personal, per finançar el seu partit o per diversos factors simultanis. Jo defensava que segur que en molts casos el comportament d’alts funcionaris és net i amb esperit de servei, que és el que a mi sempre m’ha guiat i que també he vist en alguna formació política de casa nostra respecte al diner públic.
A partir del S. XVIII amb l’entrada dels borbons a Espanya han sovintejat fallides, dilapidacions i corrupteles diverses, pràctiques de les que no tenien l’exclusiva ja que han proliferat a cabassos a mans de dictadors, presidents i mandataris diversos. I així, fins a l’actualitat.
Quan a la relació entre corrupció i mentida em ve a l’esment la teoria de conjunts: l’univers de mentides només coincideix, parcialment, en el de corrupcions, atès que hi ha moltes relacions humanes plagades de «boles i faules» que no comporten cap enriquiment ni malversació econòmica. Cal reconèixer que és una pràctica socialment acceptada i compartida que busca suavitzar veritats que ens fan mal o que poden molestar els nostres interlocutors.
Hi ha un cas però en què un es troba a mig camí o en una mena de llimbs: Quan anem de copilot en un vehicle i no sabem quin paper hem de jugar quan el conductor s’embranca en discussions capcioses amb els altres per alguna maniobra poc encertada o vol convèncer l’agent de la policia que li retreu una acció.
Si bé al nostre codi penal no existeix un article que contempli el plec de conductes que englobem com a corrupció, els jutges apliquen articles com ara malversació, suborn, tràfic d’influències, prevaricació, etc.
Per últim vull fer un retret important als votants que alhora d’acudir a les urnes, principalment els de dretes, són molt més indulgents i repeteixen l’elecció massiva de candidats que, si no ells els seus partits, excel·leixen amb diferència amb carretades de causes de corrupció.
Josep M. CURRIÀ
ANC Lleida