Per què ens esforcem tant a complicar-nos la vida? A fer difícil allò que hauria de ser fàcil? Exigim transparencia i honestedat als altre i en canvi, nosaltres, anem per la vida amagats rere un enorme escut suposadament protector.
De qui ens hem de protegir? D’aquells que, com nosaltres, també s’amaguen rere un escut protector?
És cert que, si ens aturem un moment i mirem dins nostre, podem veure una persona amb defectes, amb pors. Però també som una persona amb un cor que vol estimar, amb uns braços que volen abraçar. Què és lo que no ens agrada d’això que veiem? Si és lo primer, esforcem-nos per canviar-ho.
La vida està plena de reptes diaris que hem de superar per créixer i fer-nos forts. Si és lo segon, tenim ulls per veure qui tenim davant, cervell per distingir si és real o fictícia aquesta persona i criteri per actuar en conseqüència.
Ser un mateix és difícil, cert, però és que ser un altre és estúpid, absurd i, sobretot, és una mentida. Amagar-se d’un mateix no serveix per a res i alhora és impossible. Per ser coherents amb nosaltres mateixos i honestos amb els altres, només hi ha una solució: treballar esforçant-nos per canviar allò que no ens agrada i millorar allò que ens fa feliços.
Només així construirem el món que volem. Si som clars com l’aigua, tindrem tot el dret a exigir lo mateix al nostre entorn. Si cada matí ens posem una disfressa per sortir al carrer, amb el temps pot passar que arribem a no conèixer-nos ni nosaltres mateixos. I això seria terrible, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA