Recordant la derrota de Catalunya al segle XVIII (1707 – 1714) a mans de Felip V de Castella, rei anomenat l’animós?, si bé de fet va ser un malalt mental, em vénen al cap diversos conflictes actuals com la invasió d’Ucraïna pel sàtrapa de la Federació Russa.
En la caiguda de la nació catalana front l’autòcrata Felip V recordem però que va tenir l’ajut del seu congènere de França, Lluis IV–rei sol, amb molts més mitjans materials i tropes que les disponibles a Barcelona en el moment de la caiguda, perquè Lleida ja va ensopegar set anys abans i a més de saquejar a fons totes les cases van llaurar els carrers com ara fa Israel a Gaza.
Així es va aconseguir doblegar una Catalunya gairebé sobirana que avui podríem definir com a confederal, ja que de fet disposava de prerrogatives aconseguides front als diferents monarques, que les havien de jurar.
Aquestes prerrogatives consistien en furs, constitucions, sistema jurídic públic i privat i economia pròpia tot el qual va ser abolit per mitjà de pragmàtiques i Decrets de Nova Planta consistents en successius reials decrets que, invocant el dret diví, va constituir una monarquia absoluta i autoritària que va aniquilar qualsevol rastre de llibertat i de govern compartit. I pel que fa a la nostra llengua en aquests moments ja quasi podem dir que ho han aconseguit amb l’ajut d’estratègies geopolítiques, econòmiques i empresarials.
Poc més de tres segles de diferència entre la caiguda de Catalunya i la invasió progressiva d’Ucraïna no és tanta ja que els efectes són els mateixos: pèrdua de territori amb increment de la violència i la crueltat. Hi contribueix fortament, com sempre, la desproporció de poder i de mitjans entre l’estat envaït i l’invasor, el creixent perfeccionament destructiu de les armes actuals que provoquen major mortaldat, la major eficàcia i mobilitat destructiva, l’ampliació d’objectius demostrada en l’acarnissament de la població civil, sobretot gent gran, dones i nens d’arreu del territori ocupat que consisteix en l’objectiu a espoliar, «netejar i reeducar» els habitants que hi resten si abans no han mort d’inanició, així com l’afany de terra cremada, no només pel que fa a edificacions militars si no també de les xarxes de transport públic, centres de serveis i sanitaris, i especialment dels blocs d’habitatges, escoles i centres comercials. Amenaçant de passada en fer us d’armes nuclears.
I tot això justificat per Putin com una operació especial per netejar el feixisme d’Ucraïna i un Trump que li riu les gràcies i culpabilitza la víctima.
La resta de països però esdevenen sords i muts al terror i espoli, i indiferents a les justificacions dels agressors per dissimular la barbàrie i el genocidi amb l’objectiu d’aconseguir l’apropiació territoris, matèries primes i patrimonis aliens. Alhora llancen consignes per duplicar o triplicar la despesa d’armament, tot i que fa quatre dies es van produir massacres i guerres diverses als Balcans, Ruanda i actualment en molts altres llocs com Sudan, el Congo… a més de provocacions entre l’Índia i Pakistan que esperem que no vagin a mé
En front hi ha milers d’estudiants, ciutadans de diferents procedències i nombroses organitzacions que rebutgen les guerres i les consignes pel rearmament amb consignes com ATUREM LES GUERRES i recollint firmes per barrar l’increment de la despesa militar.
Josep M. CURRIÀ
ANC Lleida.