08:30 del matí de dilluns: ens aixequem, pugem la persiana, i mirem l’interruptor de la llum però, sense tocar-lo. Llums apagades. Calefacció, la justa i necessària, les mantes escalfen bé. L’ordinador 8 hores encès per qüestions laborals, suma-hi electrodomèstics. Fins a les 6 de la tarda no encenem llums, i perquè no tenim espelmes que si no crearíem un entorn romàntic basat en l’Edat Mitjana. Els ciutadans retrocedeixen unes quantes dècades, en canvi, els polítics progres de Galapagar, com que han ascendit un estrat en la classe social, no ho necessiten. Llum a dojo i que no hi falti res! I, en Pedro? ¡Más de lo mismo!
Tot molt lògic. En plena pandèmia, negocis que abaixen la persiana per sempre, altres que la pugen sense saber què vindrà. Famílies fent peripècies per sobreviure, per poder posar un plat a taula, per poder escalfar la casa. A més, l’amiga Filomena, que ha vingut en el pitjor moment però, es clar, la meteorologia és imprevisible! I com ens ajuda el govern progre? El govern d’esquerres, social i que treballa pel poble ens ajuda escanyant una mica més, si hi cap, a la classe social mitjana, que si no teníem prou amb tot el que ens ve a sobre, hem de retrocedir uns anys, uns quants anys, i crear un ambient tenebrós per poder fer front a la factura de la llum. L’altra opció es seguir amb el consum mitjà però amb la butxaca pelada. Però no crec que sigui l’opció més sensata.
Per tant, comencem un any nou, un any marcat per la pandèmia, per l’economia sota mínims, per milers de famílies per sota del llindar de pobresa, amb la pobresa energètica a sobre de la taula i amb les butxaques més fosques que mai. I, a Balaguer, el govern de la Paeria sense pronunciar-se, amb la taxa de brossa incrementada des de finals d’any, i això que són de l’esquerra progre! És cert que depèn del govern de l’Estat el fet d’aplicar l’IVA reduït a la factura elèctrica, però és competència del govern autonòmic i del govern municipal el fet de crear polítiques socials i destinar partides pressupostàries a ajudar als comerços i a les famílies que més ho necessiten. És molt bonic posar pancartes a la vorera del riu amb el lema “Compra a Balaguer” però la pancarta no aporta diners als comerços, ara, unes polítiques socials fetes amb seny, sí.