Estimat rei Baltasar,
Saps molt bé que ets el meu preferit, des d’aquella nit, quan encara era molt petit i, en aquell local de la Creu Roja on ens reuníem moltes famílies del Centre històric de Lleida, em vas regalar aquella bicicleta que tant us havia demanat. Avui no et demanaré res per a mi. En faria immensament feliç que, quan sigui possible, et reuneixis amb els teus companys Gaspar i Melcior i llegiu tots plegats, aquesta carta, atentament.
Aquesta nit, a moltes cases d’arreu del món s’hi cantaran nadales al voltant d’una taula on hi haurà de tot i més. Havent sopat, tothom anirà a dormir, sobretot els infants, malgrat estaran molt neguitosos, tot esperant que torni a fer-se de dia per obrir els regals que els haureu portat.
En altres llocs, no gaire llunyans, no s’hi cantaran nadales ni s’hi brindarà amb cava. Hi haurà infants esporuguits amb llàgrimes als ulls, que no podran dormir sentint com cauen bombes al seu voltant. Ben a prop d’ells, quina paradoxa, hi haurà governants, protegits en mansions i palaus, reunits amb llurs famílies.
Em faria molt feliç que arribéssiu a les consciències d’aquesta gent rica i poderosa per fer-los entendre que la Pau no s’aconsegueix a canonades, ni s’escriuen belles històries amb plomes sucades en sang. No hi ha cap excusa prou consistent per justificar la mort d’innocents.
Si la vostra màgia aconseguís, per uns instants, fer-los reaccionar, el món faria un gran pas a favor de la Felicitat de la humanitat sencera.
Bona nit, gent bona !!