Sr. Director
Des de que la pandèmia del virus Covid19, ens va començar a afectar de ple al nostre país a començaments del més de març, les informacions que rebem els ciutadans són i han estat moltes vegades contradictòries , si més no com a mínim poc clares, en la seva quantificació i incidència, ja que les metodologies, els criteris i les estadístiques emprades, eren unes o altres en funció del actor que informés de les mateixes amb uns resultats poc comparables, cal dir que aquesta confusió afegeix més inquietud a la de la pròpia situació, ja que la claredat és una prova d’una eficiència, que en molts casos, queda molt lluny del desitjable, però també del esperable en una societat moderna del segle XXI.
Es cert que en el primer moment va agafar a tothom desprevingut, per afrontar una crisis de les característiques que estem sofrint, ni el sistema sanitari, ni les institucions tenien els recursos per afrontar-ho si més no en condicions optimes, i els resultats fins ara han estat nefastos, com confirmen les estadístiques tot i esser poc concretes. Tanmateix hi haver un moment, en que les coses semblaven que milloraven a finals del mes de maig i primers de juny, quan s’acabava l’estat de alarma i les diverses fases del confinament obligatori, potser convenia presentar-ho així per no tensar més la societat i l’economia.
Però centrant-nos en Lleida, ja llavors la incidència de casos que patia la regió sanitària estava pel damunt d’altres zones de Catalunya, es va trigar més que les altres a passar a la segona fase de des escalada mentre la tercera va ser pràcticament inexistent. Això va permetre gaudir d’uns dies de aparent normalitat, que van durar molt poc doncs a començaments del juliol el creixement de casos, va obligar a activar novament mesures restrictives pel Segrià, que posteriorment es van delimitar a Lleida i 6 municipis més, en aquells moments s’adduïa entre altres raons a la forta presencia de temporers al sector fruiter com un focus dels contagis, malgrat això han quasi passat dos mesos, amb unes mesures molt més dràstiques que qualsevol altre punt del territori, els rebrots es produeixen arreu, i encara tenim una taxa que duplica la de altres poblacions també afectades, al menys així ho assenyalen les dades que ens mostren.
Quina és la realitat?, què passa a Lleida?, què fem de diferent? pitjor segur que no, he voltat per altres poblacions on el relaxament és molt més ampli, fins i tot en el ús de la mascareta, per quina raó a Lleida fins ara no s’han fet cribratges massius com a altres poblacions?, quin nivell tindríem si es fes? Per què passa a Lleida? Som la cua del dimoni o l’ase dels cops?
Salut i República
Jordi Testar i Juncà