A la natura està escrita la saviesa de l’univers. Indiscutiblement. La natura és una mestra sàvia. Ens ensenya equilibri, cooperació, adaptació i cicles sostenibles.
Els ecosistemes funcionen en cicles tancats on res no es malgasta. Tot en aquest món, es transforma i es reaprofita. Tot està connectat. El que afecta una part del sistema, impacta la resta. La naturalesa no té pressa, però s’aconsegueix tot. Ens ensenya a respectar els temps i els processos. Aristòtil (gran filòsof grec), ens va deixar aquesta bonica frase: “La natura no fa res en va”.
Aprendre de la natura és observar, comprendre i aplicar els principis, les estratègies i els patrons que els éssers vius i els ecosistemes han desenvolupat al llarg de milions d’anys d’evolució, amb l’única finalitat de crear solucions sostenibles, eficients i harmonioses per als desafiaments humans. La naturalesa és saviesa i moviment, res no és superflu. Ens ensenya sense paraules. Cada full que cau coneix el ritme de l’univers.
Filosòficament parlant, podem dir que la natura no necessita l’ésser humà; l’ésser humà necessita la natura. Tinguem en compte que viure amb harmonia amb la natura és viure en harmonia amb un mateix. En un món que avança a ritme accelerat, mirar cap a la natura no és retrocedir, sinó avançar amb saviesa. A cada racó del planeta, la naturalesa guarda secrets mil·lenaris. No només és paisatge o recurs: és coneixement viu. L’aprenentatge de la natura no es limita a imitar-ne les formes, sinó a comprendre’n la saviesa profunda. Com va dir el filòsof Lao Tse: (Vell mestre xinès). “Conèixer els altres és intel·ligència, conèixer-se un mateix és veritable saviesa”. I acabaré expressant que la naturalesa no necessita ser entesa, només respectar-la.
PERE SERRET BESA