Cada dia aprenem alguna cosa nova. Cada experiència viscuda, cada decisió presa desencadenarà, sense que habitualment en siguem conscients en aquell precís moment, tot un seguit de canvis de diversa intensitat que tindran el seu efecte sobre nosaltres, el nostre entorn, la nostra vida.
Cada acció comporta una reacció; tant li fa si reaccionem a una prèvia i pròpia acció, el desencadenant ens arriba des de l’exterior o les dos coses juntes, la reacció sempre s’acaba produint. Per què ho fem no sempre està clar, ni és evident, ni és instantani. De l’acció a la reacció poden passar hores, dies o fins i tot anys. És sorprenent cóm en podem arribar a ser de tolerants, resistents, patidors, estoics, resilients o explosius, davant les situacions en què la vida ens col·loca. Podem ser com un globus que es va inflant, inflant fins que explotem fent-ho tot miques. O ser com el llamp i el tro, reaccionant en qüestió de segons.
La por també té la seua part de protagonisme, en aquest procés. Ens pot congelar, immobilitzar totalment, deixant-nos a mercè de l’amenaça. O ens pot portar a reaccionar amb una força, amb un convenciment, que no hauríem ni imaginat que podíem arribar a tenir. La por al què diran és la que més ens afecta, car vivim en societat i desconeixem com pot reaccionar el nostre entorn. I d’aquí en neix sovint la indecisió.
Un cop analitzada la situació, presa la decisió, vençuda la por i fet el primer pas endavant, en la majoria dels casos, és quan ens adonarem que tot va bé, que tant de bo ho haguéssim fet abans, que què bonic ha sonat aquell “bam!”, quan la porta s’ha tancat darrere nostre deixant que una dolça música ressoni al nostre cervell.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA