Sense llibertat d’expressió no hi ha creació. Sense creació no hi ha cultura. I sense cultura no hi ha capacitat crítica, ni possibilitats de progrés.
En aquests moments en què la censura ha tornat amb una força inusitada a les nostres vides i a totes les nostres activitats, com a treballadors i treballadores públics volem exigir el cessament de la repressió política contra tot allò que incomoda o que posa en qüestió aquest teòric estat de dret i democràtic en què vivim i treballem.
Un cop més, els servidors i servidores públics sortim al carrer en suport dels presos i exiliats i exiliades polítics i per reclamar la restitució d’un govern legítim, definitivament allunyat de la violència institucional que suposa l’aplicació de l’article 155.
Avui, davant de l’exposició “Presos polítics a l’Espanya contemporània”, de Santiago Serra, víctima recent, entre altres, d’aquesta censura cultural, reivindiquem la legitimitat del pensament, de la creació lliure i del paper social de la cultura, en el seu sentit més ampli i més noble.
Avui, des de l’exercici de la funció pública, denunciem, un cop més, i tants com calguin, la usurpació política de les nostres institucions i de la seva representació social, aprofitant de forma matussera i indigna la situació que patim i que vulnera els principis més elementals de la pràctica democràtica.