El passat 28 d’abril va haver una històrica apagada total afectant Espanya, Portugal, França i altres països europeus sense encara saber-se les causes (o això és el què ens diuen).
Un fet impensable en ple segle XXI en una societat ‘avançada’ i que, per l’actual context geopolític i econòmic, ha fet córrer varis rumors i hipòtesis que van des d’un ciberatac de hackers individuals malvats o de països com Rússia, els EEUU, o fins i tot Israel, països àrabs o altres, fins a maniobres per fer complir profecies apocalíptiques (també relatives al finat Papa Francesc), per justificar el rearmament europeu o per interès de certs sectors en tornar a l’energia fòssil, passant per un incendi al sud de França, sobrecàrrega de la xarxa elèctrica, etc.
Però tot i que prou gent ha patit d’ansietat sense cap connexió digital, per altra gent també ha servit per tornar als orígens i redescobrir les converses personals, llegir llibres en paper, valorar materials ‘vells’ com les piles, espelmes i ràdios, fer caminades, escoltar el silenci, etc. I a més de la bona actitud de gent particular i de cossos policials, sanitaris, tècnics, etc, caldrà pensar que, tot i ofuscar-nos per tant poder tecnològic que hem creat, la civilització en segons pot quedar en no-res; que se’ns ha permès veure altres fets com l’excessiva dependència dels automatismes, les conseqüències de tanta interpedendència global i sobretot la manca de manteniment i renovació d’unes infraestructures desfasades no adaptades a la demanda actual (de la que els experts porten avisant de fa temps).
Sigui com sigui, i dubtant si algun dia sabrem o ens diran tota la veritat, esperem que aquesta insòlita apagada general hagi servit per encendre consciències. Si després de la pandèmia del Covid-19 no hem après gairebé res, està per veure si n’aprendrem de tot plegat algun dia, però de vegades cal retrocedir per avançar. I corregir errors.
Toni Yus Piazuelo