- Dedicat a la investigació jurídica aplicada al sector amb especial atenció a la normativa europea, la sostenibilitat, la seguretat alimentària, la protecció dels consumidors i el dret ambiental
- Agrotecnio i el departament de Dret de la Universitat de Lleida impulsen sis projectes interdisciplinaris que combinen coneixements jurídics i agronòmics
Lleida, 15 d’octubre de 2025. Agrotecnio ha incorporat una nova àrea de recerca amb la posada en marxa d’un nou eix d’investigació en Dret Agroalimentari, una línia transversal que vol donar resposta als reptes normatius i socials del sector agroalimentari. La iniciativa se centra especialment en l’estudi de la normativa europea, la sostenibilitat, la seguretat alimentària, la protecció dels consumidors i el dret ambiental, amb l’objectiu de contribuir a una governança més responsable i a una alimentació segura, justa i sostenible.
El nou grup neix de la col·laboració entre Agrotecnio i els Departaments de Dret de la Universitat de Lleida (UdL). Les dues entitats han posat en marxa recentment sis projectes interdisciplinaris que combinen coneixements jurídics, econòmics i agronòmics, obrint nous camps d’aplicació de la recerca i afavorint la transferència de coneixement cap al teixit productiu i les institucions.
El director d’Agrotecnio, José Antonio Bonet, destaca que la creació d’aquest nou eix “és una iniciativa singular que permetrà generar una massa investigadora interdisciplinària en l’àmbit agroalimentari, una àrea estratègica per a Agrotecnio, la Universitat de Lleida i per al territori”. Per la seva banda, el director del Departament de Dret, César Cierco, subratlla que la iniciativa és especialment rellevant “tenint en compte que una gran part dels litigis que es celebren a Lleida estan relacionats amb temes agroalimentaris”.
Una jornada de seguiment dels projectes conjunts
Aquesta setmana s’ha celebrat al campus de l’ETSEAFiV una jornada de seguiment dels sis projectes que impulsen conjuntament Agrotecnio i la UdL. L’acte ha estat presidit per la directora dels Serveis Territorials de Justícia i Qualitat Democràtica a Lleida, Anna Miranda Torres, que ha destacat “el valor afegit que aporten espais col·laboratius com aquest, on conflueixen un centre de recerca, la universitat, l’administració i el sector privat per impulsar i preservar un sector agrícola essencial”.
La jornada ha començat amb una ponència del magistrat del Jutjat Mercantil de Lleida, Eduardo Enrech, que ha abordat el marc jurídic actual de la propietat intel·lectual dels investigadors en l’àmbit de les varietats vegetals. Tot seguit, s’han presentat breument els sis projectes interdisciplinaris:
“Implicacions jurídiques de l’incompliment dels Estats membres de la Unió Eruopea respecte de la resolució del Parlament Europeu sobre els cultius editats genèticament”, liderat per Antoni Vaquer, Paul Christou, Teresa Capell i Lourdes Salomón. El projecte aborda les noves tècniques d’edició genòmica CRISPR, desenvolupades per Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna (Premi Nobel de Química 2020), que permeten accelerar fins a quinze anys la millora genètica dels cultius. Analitza la proposta de la UE per excloure certs cultius editats genèticament de la categoria d’OGM i explora les vies jurídiques que tenen agricultors i empreses per reclamar una aplicació equitativa de la normativa entre estats membres.
“OliSost: Paràmetres de sostenibilitat en la cadena de valor de l’oli d’oliva verge extra i estratègies per assegurar-ne la comunicació”, d’Eimys Ortiz, Adela Pagès i Rosa M. Florensa. L’estudi analitza el marc normatiu del sector de l’oli d’oliva, amb especial atenció a la DOP Les Garrigues, la primera regió que va aconseguir aquesta denominació l’any 1996. El projecte busca establir paràmetres per mantenir la sostenibilitat dels conreus i proposar estratègies de comunicació per a cooperatives i empreses de la zona.
“Truficultura: cultiu agrícola o forestal?”, de César Cierco, José Antonio Bonet, Eduard-Valentín Pavel i Daniel Oliach. Tal com ha explicat Cierco, existeix una situació d’inseguretat jurídica perquè no està clarament definit si la truficultura s’ha de considerar un cultiu agrícola o forestal. Aquesta indefinició genera dificultats en la regulació i la gestió de les explotacions. La Comunitat Valenciana és, de moment, l’única que ha establert una regulació específica, mentre que Itàlia disposa d’una normativa més clara i efectiva.
L’estudi “Nivell d’ús d’Internet i del comerç electrònic per part de les explotacions porcines”, elaborat per Luis Miguel Pla, Eduard Cristóbal-Fransi, Pol Llagostera i Margarita Moltó, analitza 445 webs d’explotacions porcines espanyoles per conèixer el seu grau de maduresa digital. Els resultats mostren que, tot i que la majoria d’empreses disposen de presència en línia, la seva activitat digital es concentra en la difusió d’informació bàsica, amb un nivell baix d’interactivitat i una escassa adopció del comerç electrònic (menys del 16%). Les microempreses presenten una lleugera avantatge en innovació tecnològica, mentre que la seguretat de la informació és un punt fort generalitzat. L’estudi recomana millorar la comunicació digital, incorporar eines interactives i potenciar la venda en línia, atès que una bona presència web influeix positivament en la imatge i competitivitat del sector porcí.
“Impacte de les polítiques de reducció d’antibiòtics en la salut i benestar de les vaques lleteres”, d’Irina García i Laura Salamero. El projecte parteix del problema de la resistència antimicrobiana (AMR), regulat des dels anys seixanta, i analitza l’impacte de les restriccions en l’ús d’antibiòtics sobre el benestar animal. Les investigadores han dissenyat una enquesta adreçada a professionals veterinaris, difosa a través d’associacions i contactes personals.
“El paper de les dones en la conservació de l’agrobiodiversitat al Tolima (Colòmbia)”, de Déborah Presta i Joel Segarra. El projecte estudia el paper de les dones en la gestió i conservació de la biodiversitat agrícola a quatre zones del departament del Tolima (Colòmbia), una regió amb gran diversitat climàtica i topogràfica. L’estudi analitza com la participació femenina en la gestió de les finques influeix en la diversitat de cultius i pràctiques sostenibles, i es duu a terme amb la col·laboració de la Universitat d’Ibagué i la Uniminuto de Bogotà.
Aquests projectes compten amb la col·laboració i el finançament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.