Recentment Mollerussa va celebrar la 153a Fira de Sant Josep, un certamen agropecuari que serveix i hauria de ser l’aparador per demostrar que (seguint la dialèctica de l’escola econòmica dels fisiòcrates) l’agricultura és el ‘cor’ de l’economia; però també ha de servir per defensar les reivindicacions justes i legítimes de la pagesia, promoure el kilòmetre 0 en favor de mercats de productes locals i de proximitat; defensar la sobirania alimentària de casa nostra front als reptes globalistes i els pactes a corre-cuita des dels despatxos perjudicials per la pagesia de casa nostra, així com mostrar les pròpies contradiccions associades a aquests pactes mentre s’imposa una excessiva burocràcia que dificulta la feina a la pagesia i l’establiment de lleis de benestar animal, de limitació de productes fitosanitaris, drets sociolaborals, etc que, si bé són totalment justes i necessàries, no s’apliquen per productes d’importació sense complir cap d’aquestes mesures ni passar cap (o gairebé cap) tràmit burocràtic a tal efecte.
Però sobretot aquesta fira també ha de servir per reivindicar la identitat, l’autenticitat i el compromís amb el territori com a part inequívoca de la sobirania nacional (junt amb la sobirania energètica, industrial, tecnològica, etc). A més, l’agricultura no és excloent ni incompatible amb l’ecologia i el medi ambient ni tampoc es pot deixar fora la pagesia en la defensa d’aquestes (pels seus coneixements al respecte). Perquè sense el sector agrari, es perd més contacte amb la naturalesa, fet que dona lloc a plantejar la renaturalització dels pobles conservant allò existent a tal efecte a les poblacions rurals (preservar el terra fèrtil del sòl i cursos d’aigua; protegir fauna que controla plagues; emprar reg eficient; fertilització orgànica, etc).
D’eines n’hi han moltes, sols cal voluntat. El planeta, i també el sector primari ho acabaran agraint. Però l’optimisme ha de ser el motor de futur.
Toni Yus Piazuelo