El de Alicia Gómez Montano és un dels noms amb més cos per a RTVE i amb més ànima per als que han tingut la sort de coincidir amb ella durant el seu llarg transitar per l’ens públic. Per això, l’adéu és difícil en dues dimensions, perquè implica acomiadar-se d’una professional que va dignificar l’ofici de periodista durant més de quaranta anys i d’una companya que encomanava la seva energia com qui acaba de posar el peu per primera vegada en una redacció. Era, com recorden els seus companys, «addicta a la feina i a la vida».
Doctora en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, Alicia Gómez Montano es va iniciar al Periodisme dins el terreny radiofònic. Després d’una breu marxa a Ràdio Madrid, va arribar el 1980 a Ràdio Nacional d’Espanya, la seva porta d’entrada a la radiotelevisió pública, el medi en el qual va romandre 40 anys sense perdre l’entusiasme.
Intel·ligent, creativa, enginyosa, decidida, innovadora, compromesa … Una periodista tot terreny que va despuntar en tots els àmbits i que molt aviat va decidir centrar-se en el que més èxits li permetria collir: el de la televisió.
Alicia Gómez Montano va conrear l’humor com a eina de descripció per relatar l’absurd o per suavitzar els espectacles de la mediocritat. Però el seu humor no hagués estat gens sense el seu talent i el seu talent es va valer sempre de la seva ironia.
Després de la seva etapa a RNE, que va concloure el 1982, Alicia Gómez Montano es va convertir en directora d’informatius de el Centre Territorial de Televisió Espanyola a Navarra i va romandre en aquest càrrec fins a 1988, quan va tornar a Madrid per assumir la direcció de la secció de Nacional a els telenotícies.
Durant aquest període de contacte permanent amb la informació d’última hora, va seguir molt de prop l’actualitat relacionada amb el terrorisme a Espanya, sense saber que temps després realitzaria a ‘Informe Semanal’ un reportatge memorable sobre l’alto el foc definitiu d’ETA.
Va dirigir Informe Semanal entre 2004 i 2012
Des de 2004, va dirigir aquest mític programa informatiu de TVE i també el va presentar durant diversos mesos, però el més important per a ella -mestra de l’reportatge-era haver treballat a peu de carrer i enllumenat des d’aquí tantes cròniques audiovisuals.
L’any 2004 va entrar a formar part del primer Consell d’Informatius de TVE i el mateix any va ser nomenada sotsdirectora dels Serveis Informatius. Poc després va arribar a la direcció d’Informe Semanal, que més endavant va compaginar amb la Programes no diaris de TVE fins a 2012. I d’aquí es va incorporar al programa ‘En Portada’.
El seu dilatat currículum demostra una cosa que també resumeix amb encert els seus companys: dins de RTVE, Gómez Montano va ser «cap de gairebé tot». Ho va ser, a més, amb una humilitat que només se li pot atribuir als grans. «només és gran en la vida el què sap ser petit», com ho va dir el poeta José Ángel Buesa.
«Només som comptadors d’històries. En això rau la grandesa d’aquest ofici. Aquest és el meu objectiu i el meu afany «, va escriure el 2010.
El mateix afany el va portar també a entrevistar a personalitats tan destacades com Hillary Clinton, José Alberto Mujica o Felip VI.
El reconeixement a una carrera brillant
Mai van sorprendre els incomptables guardons que ha rebut Gómez Montano al llarg de la seva vida, des de la medalla de Plata al Festival de Cinema de Nova York, pel reportatge ‘La volta dels voluntaris de la llibertat’ (1997), fins al premi a la millor directora de programes concedit per l’Acadèmia de les arts de cinema i de la Televisió (2011).
Al juliol de 2018, la periodista va presentar la seva candidatura a l’concurs públic per elegir el president de RTVE i va ser la millor valorada. El comitè d’experts encarregat d’avaluar les candidatures, que va seleccionar a 20 aspirants entre més d’un centenar, li va atorgar a ella la major puntuació.
A l’igual que les seves idees sobre el futur de la televisió pública, formen part del seu valuós llegat alguns llibres com ‘Per una mirada ètica’ o ‘La manipulació a la televisió’.
El títol d’aquest últim llibre té molt a veure amb la seva defensa de la independència informativa i el pluralisme, sempre present en els seus al·legats per la despolitització de RTVE, una meta que la va portar a secundar els famosos ‘divendres negres’.
El seu etern compromís amb la Igualtat
Aquesta no va ser l’única causa que va defensar des de dins Gómez Montano, fent gala d’una responsabilitat incommensurable amb una professió que, si escau, va ser també una forma de vida.
Quan en 2018 va assumir el càrrec d’editora d’Igualtat, va començar a treballar en alguna cosa que sentia més com una obligació que com una convicció: «La Televisió Pública hauria de vetllar per la igualtat de gènere per llei».
Sota aquesta premissa, ha intentat en els últims dos anys que RTVE s’esforcés a informar a la ciutadania mitjançant un llenguatge inclusiu i lliure de discriminacions.
Com editora d’Igualtat també ha apostat per multitud de continguts amb perspectiva feminista i ha utilitzat qualsevol altaveu -des Twitter a plató de televisió- per defensar els drets i llibertats de les dones.
Li hauria encantat, va dir, que cada vegada que entrés a la redacció pogués llegir un cartell que posés en gran «lloc lliure de discriminació».
Aquest inveterat compromís amb la igualtat efectiva entre homes i dones la va portar a unir-se a el moviment ‘Dones RTVE’ i a posar el focus en el Periodisme com a arma per combatre la violència masclista. Així, també va elaborar en primera persona reportatges divulgatius com els dedicats a l’ús correcte de el llenguatge a l’hora d’abordar la violència de gènere.
Un dels últims projectes en què es va deixar la pell va ser el de ‘1000 dones assassinades’, que relata la vida de cadascuna de les víctimes d’aquesta xacra des que hi ha registre. Aquest treball va rebre, entre altres, el premi de l’Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, un guardó que Gómez Montano va voler dedicar «als que no formen part de les estadístiques i van ser assassinades pel fet de ser dona».
Perquè així era Alicia, més enllà del que professional. Una persona de mirada àmplia que sempre veia més enllà del que tocava veure.
Cada vegada que recollia un premi regalava als presents, sense pretendre-ho, una lliçó de periodisme com les que diuen haver-se dut qui van ser els seus alumnes al llarg d’una altra intensa camí de la qual bé podria haver presumit, la de docent.
Mestra de diverses generacions de periodistes
Els seus ensenyaments van recalar en aules d’incomptables centres educatius i d’universitats com la Complutense, la Rei Joan Carles, la Carles III o l’Camilo José Cela.
També va formar a diverses generacions de redactors de Televisió Espanyola que van cursar el màster en periodisme televisiu de la casa, al que ella va impartir classes des de l’inici.
Potser per aquest vincle amb els ‘aprenents’ o potser per ser algú que mai va voler deixar d’aprendre, Gómez Montano sempre allargava la mà als més joves, als nouvinguts. Dipositava en ells una confiança similar a la que podien rebre els que portaven dècades treballant a la ‘cosa periodística’.
«Aquest ofici és el més atractiu, però el més enganyós. Quedeu-vos amb el millor d’ell i treballeu per millorar-lo «, va dir als alumnes que van cursar el màster de Televisió de RTVE a 2008.
Això és, en definitiva, el que Alicia Gómez Montano va fer: millorar una professió que sempre serà immanent al seu nom.
https://elpais.com/cultura/2020/01/18/television/1579363204_576023.html
https://elpais.com/cultura/2020/01/17/television/1579273219_956879.html