En”Confessions d’un addicte al sexe”, el seu autor Rupert Wolfe-Murray, esmenta un escrit publicat a Newsweek que li va fer arribar un amic seu i afirma que li va donar una visió útil del conjunt del problema. L’autor assegura que l’addicció al sexe “destrossa matrimonis, arruïna carreres i mina l’autoestima”. L’article inclou aquesta descripció d’un addicte al sexe: “El sexe era una manera d’automedicar-se per eliminar l’ansietat, desesper i una por paralitzant de la seva intimitat emocional que l’han perseguit des de que va ser abandonada en la infància”.
Wolfe-Murray que treballa en una clínica de rehabilitació d’addictes diu que el que descriu l’article de Newsweek és semblant al que veu en la clínica on treballa: “Les persones sovint comencen el camí de l’addicció amb l’alcohol, drogues, o determinats comportaments com sexe, joc, menjar per alleugerir el dolor que se sent a causa de problemes psicològics no resolts com abusos en la infància, traumes o inclús timidesa crònica (una causa comuna de l’alcoholisme és la confiança que l’alcohol dóna a les persones que sense ell no encaixen en la societat). Això implica que la compulsió sexual és semblant a les altres addiccions la qual cosa significa que els terapeutes que tracten aqueta addicció poden ajudar-los”.
Aquest hauria estat la fi de la història si Wolfe-Murray no hagués esmentat l’article de Newsweek a Twitter. Li va escriure Stan un home de 69 anys que li diu: “Sóc addicte al sexe i ho he estat des de l’adolescència”. Wolfe-Murray diu: “A mi això m’ha donat una percepció que havia trobat a faltar en els articles que fins ara havia llegit”.
Stan resumeix la seva vida així: “Durant 50 anys he portat una doble vida, com a casat, pare i catòlic practicant que traïa la seva esposa, la seva família, les seves creences religioses i la seva ètica anant a prostíbuls i salons de massatges. Aquesta vida secreta ca començar quan tenia 19 anys amb la primera visita a una prostituta, i va continuar fins que en tenia 69 quan la meva segona esposa ho va descobrir i em va fer marxar”.
Stan es refereix a l’addicció al sexe com “una calamitat del nostre temps” i afirma que “la pornografia a Internet ha accelerat greument el problema”. Per a ell l’addicció al sexe “és un compulsiu, progressiu i desesperat ús d’un encara més mecànic, degradant i perillós sexe com una manera d’alleugerir el dolor intern amagat”.
Referint-se a Stan, Wolfe-Murray relata: “Ell diu que el sexe era la seva droga elegida, estava aïllat en la seva obsessió i incapaç de tenir relacions íntimes, incapaç d’aturar el seu comportament insà a pesar del mal que es feia a sí mateix i a aquelles persones que li eren properes. Com molts addictes al sexe, fins que Stan no va poder admetre que estava enganxat i començar a buscar solució a la seva malaltia fins que va tocar fons, amb el naufragi del seu matrimoni i la seva vida esparracada”.
El resultat, diu Stan, és que “m’he alliberat d’una càrrega de tota la vida que ha causat la destrucció de dos matrimonis i perjudicat les meves esposes, la família i altres persones. Per primer cop en la meva vida visc en pau, i al final estic aprenent a viure la vida espiritual que sempre he desitjat i noto que em converteixo en l’home que he volgut ser”.
La primera anella que va convertir Stan en un addicte al sexe la va posar en la seva adolescència quan als 19 anys va fer la seva primera visita a una prostituta. Fa 50 anys no existia la possibilitat que avui existeix d’iniciar-se sexualment prematurament. Avui, amb Internet, els infants de 12 ó 13 anys ja es familiaritzen amb el sexe pornogràfic i passant moltes hores davant la pantalla imaginant-se fantasies amb les imatges que visualitzen. Avui hi ha molts addictes al sexe en línia que porten una vida secreta. “Tal com ho veig”, diu Sharon O’Hara, directora mèdic del Sexual Recovery Institute, “si hi ha absència de mentides no hi ha una autèntica addicció”.
Totes les addiccions són difícils d’abandonar . L’addicció al sexe l’acompanya una dificultat afegida. Com diu Benoit Denizet-Lewis, periodista i ex addicte al sexe: “Pots deixar una beguda o les drogues i no haver de veure-les , però no pots anar enlloc sense els teus genitals o el teu cervell”. La fe en Crist dóna la força per trencar amb les addiccions que sovint són tant difícils de superar ja que els genitals i el cervell ja no exerceixen una força irresistible .
Octavi Pereña i Cortina