“Qui no s’arrisca, no pisca”, “si ho intentes, pots perdre; si no ho intentes, estàs perdut” … i tantes altres frases que ens inciten i inviten a posar-nos a prova sempre que en tinguem l’oportunitat.
És una manera, si no és l’única, de saber fins on podem arribar quan ens posem un repte. Podem somiar, imaginar, meditar … tot lo que volguem i més. La realitat, però, ens donarà la veritable resposta.
Feia molt de temps que li donava voltes a la possibilitat de fer una caminada llarga. Feia uns anys que en tenia moltes ganes. Feia dies que pensava que ara no és la millor època. Feia, feia, feia … i avui ho he fet. Sortida des de casa fins a casa. Una ruta molt plana, sense complicacions … De bon matí, un esmorzar adient per poder menjar i començar a caminar.
He agafat els bastons i he començat a caminar en direcció cap a Lleida. Els primers cinc quilòmetres han passat volant alhora que el cap i les cames em deien que anava molt bé. En alguns moments he pensat fins i tot a trotar però me n’he estat de fer-ho, afortunadament. El temps anava passant, la calor es començava a fer notar i he decidit girar una mica abans del que tenia previst i, al cap de, potser, un parell de quilòmetres, he començat a notar molèsties al peu esquerre, el de sempre i com sempre, sobtadament. Afortunadament, ja em quedava poc i, dolorit però satisfet, he arribat a casa.
No sé si han sigut els mitjons o el dit petit, l’hi hauré de comentar a la podòloga i al traumatòleg per veure què en pensen. He provat, no ha sortit bé del tot i tampoc ha sortit tan malament com podia haver sortit. Crec que he fet lo que havia de fer i amb això en tinc prou. Ara caldrà resoldre els petits problemes per tal que no tornin a aparèixer, si pot ser, mai més.
No he de donar lliçons a ningú, tot i que sí que crec que puc donar consells i expressar opinions. Si fem alguna cosa, la que sigui, i no surt bé al cent per cent, hem de tenir molt clar que, si no canviem res, és molt probable que la segona vegada ens surti encara pitjor.
No em puc treure del cap el resultat de les darreres eleccions municipals i em preocupa, i molt, si, com opina la majoria, l’èxit de la dreta i la ultradreta el 28M es deu a la forta abstenció dels militants d’un partit d’esquerra, què pensen, aquells que es diuen independentistes, que passarà si, dia sí, dia també, abonen de nou l’abstenció. Que tornarem als temps del NO-DO.? Marededéusenyor, quin país!
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA