Al meu país, el vent no sap bufar …

OPINIÓ. Joan Ramon Buixadera

Quan encara em bull la sang per una maldestra alhora que abusiva actuació de la conselleria de Salut, que ens va costar als lleidatans un confinament, nascut d’una passivitat perllongada en el temps fins que no hi va haver més remei que estroncar-la bruscament.

Quan encara em ressonen al cervell les paraules de la senyora Díaz Ayuso afirmant que Madrid no estava tan malament com, des d’altres CCAA es volia fer creure, acusant a tothom de mentir deliberadament, perquè només ella estava en poder de la veritat.

Quan, des del govern de la Generalitat, se’n demanava el confinament que, finalment i amb una màniga ampla que els polítics de les zones afectades s’han encarregat d’eixamplar encara més, tot explicant que es tracta de recomanar, però no pas de prohibir la reducció de la mobilitat a la comunitat autònoma de Madrid.

Quan fa només uns pocs dies es lloava i remarcava la feina ben feta pels lleidatans i la diferència, evident, de cóm n’estàvem de bé a la Terra Ferma, respecte de cóm havíem estat fa unes setmanes.

La sang em bull amb més força per contenir la ràbia que la impulsa. Al cervell s’esvaloten els pensaments que no entenen què està passant. El cor s’accelera per fer arribar sang arreu del cos i oxigen per fer-lo funcionar correctament. El cervell cerca un espai de relaxació i respostes coherents a tants dubtes com s’agombolen al seu interior.
I la pregunta que resta sense resposta al capdamunt d’aquest garbuix de dubtes i sentiments, és: “i ara, què ha passat?” Com pot ser que, en només dos dies, les xifres d’afectats per la covid a Lleida gairebé s’han duplicat i a Barcelona s’han reduït? Què ha passat per arribar a una sospitosa xifra que iguala tot el país? Potser calia fer aquests malabarismes per justificar les mesures que volen aplicar a partir d’aquest proper cap de setmana?

Potser ja n’hi ha prou d’esclafar algunes zones per amagar la mala feina feta en unes altres. Criticar la política de Madrid i caure en la mateixa mala praxi serveix, únicament, per palesar que l’ús de la raó de la força no entén de fronteres, per més que se la vulgui vestir amb ornaments que, al cap i a la fi, només són bijuteria barata d’inútil funcionalitat.
Al carrer, el vent xiula i bufa amb força però, parafrasejant al gran Raimon, el vent, al meu país, no sap bufar i endur-se les misèries que ens oprimeixen.

Bona nit, gent bona !!

Joan Ramon Buixadera

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.