Afganistan o el retorn de la Foscor

Després d’uns anys de relativa ‘llibertat’ a Afganistan, els talibans han reconquerit totalment el país, esdevenint un nou focus d’inestabilitat en un món ja prou convuls. El retorn dels talibans (si és que algun cop van marxar) i el seu historial dels anys 90 del segle passat fa més que previsible la reimplantació del seu règim de terror (sobretot contra les dones i nenes) i una probable guerra civil. I vista la relació entre fets bèl·lics i la factoria de creació de monstres a conveniència que després escapen (o es deixen escapar) de les mans, cal recordar que els talibans foren anomenats ‘lluitadors per la llibertat’, recolzats i finançats pels mateixos imperialistes americans disfressats de ‘demòcrates’ per tombar el llavors règim progressista afganès que, malgrat els seus errors i alguns excessos, va assolir, entre altres fites, les majors quotes històriques d’igualtat entre homes i dones. I és que entre màscares i mascaretes per la Covid-19, les pròpies contradiccions del sistema fan caure altres ‘màscares’, demostrades amb les declaracions del president dels EEUU, Joe Biden, sobre la nul·la intenció dels EEUU d’implantar mai la democràcia a Afganistan, no dient res de nou que ja no se sabés o se sospités, pensant si mai ha hagut una real voluntat d’eradicar l’extremisme talibà, qui i com es finança, així com la utilitat i les reals intencions d’unes intervencions ‘humanitàries’ que en realitat evidencien també la relació entre l’augment dels extremismes i la precarietat d’unes condicions de vida de la gent que no milloren amb aquestes intervencions que en realitat busquen el control dels recursos d’altres països per lucrar una minoria (en el cas afganès, les rutes de petroli i gas), i altres sectors sota la disfressa de virtut beneficiats amb els efectes col·laterals de les guerres i la pobresa. Creient que la pandèmia impulsaria a fer una societat millor, la Humanitat hem tornat a fallar. 

Toni Yus Piazuelo