ACTUALITZACIÓ. Uns 50 mossos investigats internament o als jutjats pels aldarulls per la sentència del Suprem

El cos proposa reforçar i centralitzar les ARRO metropolitanes i Buch demana "no posar en risc el model policial"

ACN Sabadell .- Mig centenar de mossos d’Esquadra estan sent investigats pels jutjats o per la Divisió d’Afers Interns (DAI) per la seva actuació en els aldarulls de l’octubre passat arran de la sentència del Tribunal Suprem. Ho ha dit el director del cos, Pere Ferrer, durant la presentació de l’auditoria interna sobre aquells dies. Entre les vuit propostes d’aquesta auditoria, destaca la de reforçar les ARRO, antiavalots, de l’àrea de Barcelona, i que depenguin més dels comandaments centrals per millorar la gestió dels aldarulls, que es concentren principalment a la capital i el seu entorn. També aposten per enfortir la mediació i fer una comunicació més proactiva i periòdica sobre la gestió de les «anomalies» internes i les mesures correctores aplicades.

(Aquesta actualització inclou la valoració de l’acte del col·lectiu periodístic Grup Barnils)

Entre el 2017 i el 2019 hi va haver unes 18.200 mobilitzacions a tot Catalunya, unes 16,6 cada dia, el 90% de les quals van ser sense incidents. En canvi, entre el 14 i el 27 d’octubre del 2019 es van produir 877 mobilitzacions, 67 de mitjana cada dia, una mitjana quatre cops superior a l’anterior, i el 81% de les manifestacions van ser sense incidents, 169 van registrar vandalisme o enfrontaments, el 83% van ser durant la primera setmana i la meitat a la província de Barcelona. A Tarragona es van fer el 22% de les mobilitzacions, a Girona el 15% i a Lleida el 12% del total. En concret, el primer dia de mobilitzacions se’n van fer 181, i el segon dia amb més mobilitzacions va ser el divendres 18, amb 167.

Fins al moment, s’han obert 34 investigacions amb uns 50 agents implicats, la meitat de les quals han acabat als jutjats denunciades pels ciutadans afectats, entre les quals cinc per part d’Irídia i quatre per Amnistia Internacional. De les altres 17 investigacions internes, nou han acabat a la DAI, de les quals dues s’han tancat sense sanció, sis segueixen obertes i una ha acabat amb una sanció de suspensió de sou i feina. Cap agent ha estat canviat d’unitat de moment. Nou de les investigacions judicialitzades han estat denunciades per les entitats de drets civils. La memòria anual del cos inclourà aquestes dades.

L’auditoria, acabada el mes de març, s’ha fet amb més de 1.000 hores de feina, visualitzant imatges i escoltant converses per emissora, i amb entrevistes a més de 100 agents, comandaments i ciutadans. L’auditoria, feta per la Divisió d’Avaluació de Serveis (DAS), s’ha presentat aquest dilluns a la tarda al complex central dels Mossos d’Egara, a Sabadell.

Buch, Ferrer i Sallent

En la seva intervenció, el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha dit que aquesta auditoria és una «revisió de 360 graus» de la presa de decisions, les eines policials utilitzades, la interpretació dels protocols, les actuacions individuals i la comunicació pública d’aquells dies. En tot cas, ha dit que el model de seguretat i ordre públic dels Mossos és propi, està fixat pel Parlament i es pot analitzar, però no es pot posar en risc.

El conseller ha lamentat que les manifestacions violentes d’aquells dies van tapar les massives manifestacions pacífiques dels mateixos dies. Per això, la policia va haver d’actuar, i ho va fer amb encerts i errors, ha admès. Ara, després de prometre-ho dies després d’aquells aldarulls, la policia catalana ha fet pública una auditoria sobre la seva actuació. «Qui és capaç de fer una auditoria com aquesta i fer-la pública?», s’ha preguntat.

Buch ha dit que cal reforçar la confiança entre ciutadania i policia i creu que els Mossos han de tenir en el seu ADN «la millora contínua, l’autoavaluació permanent, l’autoanàlisi».

Per la seva banda, el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha dit que aquells dies la policia catalana va tensionar-se fins al límit a causa del gran volum de manifestants extremadament violents, que va suposar un canvi d’estratègia per part de molts esvalotadors.

Ferrer, màxim responsable polític de la DAI, s’ha mostrat confiat en l’actuació d’aquesta unitat, i ha dit que la policia és una estructura d’estat que no es pot posar en dubte o qüestionar totalment per alguns «desencerts».

El director del cos també ha confirmat que, com en gairebé totes les unitats del cos, falten agents antiavalots i que molts alcaldes els reclamen.

El comissari en cap, Eduard Sallent, ha reconegut que l’ús de la força per part de la policia és un dels elements que pateix més «escrutini i exigència» per part de la ciutadania catalana. En aquest sentit, ha assegurat que les mobilitzacions post-sentència van ser un moment excepcional i que els Mossos van tenir en compte el moment que vivia la societat catalana, amb la intenció de ser més tolerants i permissius en l’ocupació de la via pública, deixant «clares» les línies vermelles que eren defensar les infraestructures estratègiques. El dispositiu, en tot cas, va ser «defensiu i passiu», mantenint els agents les posicions estàtiques excepte un sol dia.

Per a Sallent, més enllà de les correccions que es puguin fer individualment als agents que van actuar malament, el més important és allò que l’organització aprèn col·lectivament. De fet, ha dit que la DAI ha continuat amb els seus expedients paral·lelament a l’auditoria, que Ferrer ha qualificat d'»extraordinària» i pionera entre els cossos policials.

Sobre les eines policials que han de tenir els antiavalots, Sallent ha dit que tenen un ventall autoritzat pel Parlament, com el gas pebre i els projectils de foam, però no es descarta adquirir noves llançadores que complementin el foam. També ha assegurat que els agents d’ARRO, quan actuïn com a agents antiavalots, haurien de tenir les mateixes eines, furgonetes, mètodes, horaris i comandaments que la Brimo. També es vol augmentar la capacitat de gravació d’imatges per prendre decisions en directe amb més fonament, i posteriorment poder identificar els esvalotadors.

Potenciar les ARRO i mediació

L’auditoria també proposa que les ARRO de l’àrea metropolitana es reforcin per davant de la resta de comarques, perquè és on més es necessiten, i que s’estableixin protocols senzills de coordinació entre les ARRO i la Brimo, amb comandaments centralitzats i no territorials, com passa ara. Això també passaria per adaptar els Cecor a dispositius d’ordre públic.

L’àrea de mediació, en canvi, s’hauria de descentralitzat i enfortir per reforçar el treball de proximitat i potenciar la negociació. Per últim, caldria reforçar la transparència i la comunicació, explicant més i millor les mesures correctores preses.

L’acte ha conclòs amb la intervenció del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha recordat que el control democràtic de la policia va a favor del cos, com va passar amb la instal·lació de càmeres de vigilància a les comissaries. En tot cas, ha instat el cos a no tancar l’avaluació amb aquella auditoria i els ha demanat que busquin models policials amb els quals comparar-se o aprendre.

A la presentació, primer acte públic de la Conselleria des de la pandèmia, s’ha guardat un minut de silenci i hi ha acudit representants de SOS Racisme, Amnistia Internacional, el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia i sindicats policials, entre altres.

L’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa, que ha estat present a l’acte, ha considerat positiu que Interior hagi fet l’auditoria, però ha subratllat que el document “no detalla quines actuacions s’han revisat, ni perquè eren incorrectes”. Tampoc especifica “quins són els agents expedientats ni quines mesures s’han pres per evitar que situacions com aquestes tornin a passar”.

Altres mancances que ha detectat són una anàlisi dels errors des del punt de vista operatius ni els de coordinació amb la Policia Nacional. En aquest sentit Franquesa ha recordat que l’operació estava “sota responsabilitat dels Mossos” i que es van “veure bales de goma” que van comportar que quatre persones perdessin l’ull. Per això ha lamentat que a l’informe “no es detalla perquè es van deixar utilitzar” aquests projectils, “perquè no es van prohibir o quins van ser els problemes”.

El document, lamenta l’entitat, tampoc “fa autocrítica” per la utilització dels projectils de foam ni pels divuit casos que va poder documentar en què hi va haver “cops de porra al cap”.

Finalment, des d’Iridia han advertit que aquesta auditoria “ha de ser un principi” perquè “no és suficient”, i ha recordat que l’entitat treballa en 16 casos, “molts d’ells judicialitzats”, 8 dels quals protagonitzats per Mossos d’Esquadra, 5 per Policia Nacional i 3 en què no s’ha pogut detallar quin cos va fer l’actuació.

Queixes de diputats perquè no han pogut assistir a la roda de premsa

D’altra banda, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg ha criticat a través de Twitter que a diversos membres de l’hemicicle que havien demanat assistir a la roda de premsa d’Interior no se’ls ha deixat entrar, i no han tingut manera de seguir-la. “Especialment greu en el cas dels diputats que formen part de la Comissió d’Interior”, ha escrit el representant dels republicans.

I queixes periodístiques

De la mateixa manera, el col·lectiu Grup Barnils ha lamentat en un fil de Twitter que Interior “denegui la presència de periodistes” a la jornada de presentació de les conclusions de l’auditoria dels Mossos “al·legant que la petició s’ha fet fora de termini”.

A parer del grup, un acte com el d’avui “requeria la màxima transparència i facilitats” per als mitjans de comunicació, fet que inclou “poder fer seguiment de la roda de premsa per via telemàtica”.

Per tot plegat el Grup Barnils ha opinat que “la covid-19 no pot ser l’excusa per fer una selecció arbitrària de mitjans” quan, “com s’ha vist en diverses imatges, hi havia espai a la sala”.

 

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.