ACOMIADAMENT DE TREBALLADORS EN TEMPS DE PANDÈMIA

OPINIÓ. .Jose Luis Solans Pueyo . Doctor en Dret. Professor de l’Escola de Relacions Laborals de Lleida .Adscrita a la UDL.

Disposem de diferents sentències judicials recents, molt clarificadores i actuals, sobre acomiadaments de treballadors en temps de la Covid-19 i totes tenen un nexe comú: s’han produït a conseqüència de la pandèmia del coronavirus.

En primer lloc hem de comentar, que en Espanya tenim el primer acomiadament procedent per incompliment de l’ús de la mascareta. El cas va succeir en Cantabria, on una peixatera d’un supermercat, portava la protecció per sota del nas i es va negar reiteradament a ajustar-la, malgrat les peticions d’una clienta i la seva cap de departament. La clienta va denunciar, que la treballadora manipulava un producte fresc com és el peix i se saltés una norma tan bàsica de protecció i d’obligat compliment; al mateix temps i davant de la compradora i la seva cap, l’empleada va cridar indicant que “si vols ho arreglem en el carrer sense uniforme”. Tres setmanes més tard se li va notificar l’acomiadament. Però és evident que en l’àmbit de dret laboral, el sol fet de no posar-se de forma puntual la mascareta, no avala l’acomiadament. En aquest cas hi ha més condicionants: a) la treballadora sancionada ja es va negar a acatar les mesures de protecció en ocasions anteriors i b) a més, se suma una ofensa verbal i un desafiament a la superiora. La sentència és un avis a navegants per als treballadors. La covid no és un joc. És un tema molt greu. Seria interessant que les empreses pactessin amb els representats sindicals acords específics per concretar i determinar l’ús de les mascaretes, les distàncies socials i les desinfeccions.
Disposem d’una altra sentència pionera en Catalunya que dictamina que l’acomiadament d’un treballador de la construcció, en març del 2020, per malaltia del Covid-19 té l’agreujant  estigmatitzant”. Un jutjat de Mataró ha obligat a readmetre a un empleat que va contreure la Covid i que dos dies després va ser destituït. La magistrada va considerar acreditada una vulneració de drets fonamentals i que per tant era nul l’acomiadament.

Segons els Jutges i tal com hem ressaltat anteriorment, la malaltia del coronavirus, té un caràcter estigmatitzant, és a dir, una patologia que provoca actituds de rebuig, objecció o por, en la resta de persones. Perquè no s’ha acomiadat a l’empleat per tenir una incapacitat transitòria, ni per una major o menor durada de la quarantena; el veritable motiu de l’acomiadament és el fet que el treballador era sospitós de portar una malaltia infecciosa i altament contagiosa i aquesta circumstància es pot equiparar a la de una malaltia “estigmatitzant”. És la primera vegada, que hi ha un pronunciament sobre una possible vulneració de drets fonamentals i que afecta les persones contagiades per Covid, que han perdut la feina per causa del seu propi estat de salut. L’estatut dels Treballadors prescriu la nul·litat de l’acomiadament, que tingui per mòbil alguna de les causes de discriminació prohibides en la constitució o hi hagi vulneració de drets fonamentals.

3. En un últim supòsit, el Jutjat Social núm. 2 de Palència, va declarar improcedent l’acomiadament d’un treballador que va faltar al treball per la Covid. La falta d’assistència a la feina per sospita de ser positiu de coronavirus, no pot avalar un acomiadament, encara que l’empresa cregui que es tracta d’un engany. Això ho estableix la resolució judicial que declara improcedent el cessament d’un empleat de taller, que es va absentar del seu lloc de treball per recomanació mèdica durant cinc dies. El jutjat considera totalment justificada la inassistència del treballador, encara que el comunicat de baixa no figurés en els fitxers informàtics en un principi. Per aquest motiu condemna a l’empresa a readmetre’l o indemnitzar-lo, encara bé que com és aquest cas, l’empresa no li va discriminar ni va vulnerar els seus drets a l’honor, com va dir el demandant-treballador, en prendre la mesura disciplinària.

Si bé és cert que aquestes resolucions judicials abans descrites provenen de diferents Jutjats Socials i ens marquen un camí a seguir, haurem d’esperar un cert temps per a veure que ens marca la Jurisprudència del tribunal Suprem.

Jose Luis Solans Pueyo.  Doctor en Dret. Professor de l’Escola de Relacions Laborals de Lleida .Adscrita a la UDL.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.