7 organitzacions s’uneixen per demanar a l’ONU que actuï a favor de l’escola en català

La comunicació informa el relator dels reiterats atacs que ha rebut la immersió lingüística els últims anys per part de l'Estat espanyol i li proposa que emprengui accions concretes en defensa de l'escola en català

El relator de minories de les Nacions Unides, Fernand de Varennes, ha rebut una comunicació signada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Fundació Escola Valenciana, Language Rights, USTEC-STEs-IAC, la Intersindical i Sine Qua Non.

La comunicació informa el relator dels reiterats atacs que ha rebut la immersió lingüística els últims anys per part de l’Estat espanyol i li proposa que emprengui accions concretes en defensa de l’escola en català

Set organitzacions de la societat civil s’han unit per reclamar al relator de minories de les Nacions Unides, Fernand de Varennes, que actuï per frenar la campanya dels tribunals espanyols que busca tombar la immersió i imposar la vehicularitat del castellà al sistema educatiu de Catalunya. El relator, una figura tècnica que vetlla perquè els estats respectin els drets de les minories, ja havia comminat les autoritats espanyoles l’any 2020 a «revisar qualsevol mesura que pugui reduir la proporció d’ensenyament que es du a terme en la llengua minoritària catalana a les escoles públiques». Les set organitzacions que han signat la comunicació al relator són Sine Qua Non, Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Fundació Escola Valenciana, Language Rights, USTEC-STEs i la Intersindical.

Les organitzacions fan una sèrie de demandes a Fernand de Varennes, a qui reclamen que actuï per posar fre a la política homogeneïtzadora de l’Estat. Així, li proposen que s’hi adreci per advertir-li que la seva actitud és contrària a les recomanacions que ell mateix va fer-los el 2020, que li requereixi el compliment dels seus compromisos internacionals -i que per tant eviti mesures restrictives quant a l’ús del català- i que li recordi que la promoció d’una llengua minoritària no és un acte de discriminació. També es demana al relator que estableixi un mecanisme de monitoratge de la situació del català que contribueixi a garantir els drets lingüístics dels catalans i a prevenir el deteriorament de la llengua.

Cal dir que Fernand de Varennes ha reiterat els seus plantejaments pel que fa a l’educació en les llengües minoritàries i al discurs de l’odi. Aquest dimarts dia 22 de març, el relator va presentar davant de la 49a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU les darreres Recomanacions del Fòrum sobre Qüestions de Minories, elaborades el mes de desembre. Al seu informe, De Varennes remarca que el reconeixement i la protecció de les minories i de llurs identitats suposa una garantia contra els conflictes.

Els tribunals espanyols, una cambra legislativa

Durant els darrers anys la judicatura espanyola ha estat molt activa en l’intent d’imposar un canvi en el sistema educatiu català que hi asseguri l’ús del castellà com a llengua vehicular. El Tribunal Constitucional espanyol va imaginar ja l’any 1982 que existia un dret de rebre l’ensenyament en castellà, per «garantir la igualtat» en «el compliment dels deures constitucionals», en una referència a l’article 3.1 de la Constitució espanyola, que imposa el deure de conèixer el castellà a tots els ciutadans. En sentències posteriors, aquest tribunal va afirmar que aquest dret es podia concretar en «un model de bilingüisme en l’ensenyament basat en l’elecció de la llengua cooficial en què s’hagi de rebre» o, alternativament, en un «model basat en la conjunció d’ambdues llengües cooficials». Aquesta visió imaginativa, que ignora que l’assignatura de llengua castellana ja en garanteix el coneixement, va ser reiterada a la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, sobre l’Estatut de Catalunya. A partir d’aquell moment els tribunals ordinaris han emès un degoteig de sentències per fer-la efectiva.

Durant els 12 anys transcorreguts des de la sentència de l’Estatut, les demandes dels tribunals s’han fet com més va més exigents. El mateix 2010, el Tribunal Suprem va instar el govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà amb el català «com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d’ensenyament obligatori». Entre 2011 i 2013, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar a la Generalitat que garantís a algunes famílies demandants el dret de ser escolaritzades en castellà. El 2014, el Tribunal Superior va establir el criteri que si un alumne sol·licitava l’escolarització en castellà tot el seu grup havia de fer un mínim del 25% de les assignatures en aquesta llengua, en un clar exemple de legislació des dels tribunals.

A desembre de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anar més enllà i va establir que l’escolarització en castellà no era només un dret individual sinó que s’havia d’estendre a tot el sistema educatiu en un «model de conjunció lingüística», sense que ni tan sols hi hagués la possibilitat d’establir dues línies lingüístiques, perquè l'»Estatut d’Autonomia impedeix taxativament la segregació dels alumnes per grups o aules en funció de la llengua» (l’Estatut només garanteix el dret dels alumnes de no ser adscrits en un grup determinat en funció de la llengua habitual, però no prohibeix un model d’elecció). A final de 2021 el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior i aquesta va esdevenir ferma. Fa uns dies, el Tribunal Suprem va donar 10 dies a la Generalitat per informar dels canvis que efectuaria. A més, s’ha obert un termini de 2 mesos en què el govern espanyol o una part interessada pot exigir l’execució forçosa de la sentència.

La sentència incompleix els tractats internacionals de l’Estat espanyol

La sentència del Tribunal Superior, a més de forçar el llenguatge de l’Estatut per imposar la vehicularitat del castellà a tot el sistema educatiu públic i concertat, és obertament contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), un tractat internacional promogut pel Consell d’Europa. En l’instrument de ratificació de la Carta, Espanya es va comprometre a garantir l’opció d’estudiar íntegrament en català. El Comitè d’Experts per al compliment de la Carta, així com el Comitè de Ministres del Consell d’Europa, ja van advertir a Espanya l’any 2021 que els percentatges obligatoris de castellà són contraris a l’instrument de ratificació, en referència en aquell cas a la Llei de Plurilingüisme valenciana. A més, la sentència del Tribunal Superior també és contrària a les recomanacions que el relator de minories de l’ONU, que l’any 2020 va demanar a les autoritats espanyoles que evitessin reduir els percentatges de català en el sistema educatiu català. La CELRoM també estableix que les mesures adoptades per promoure la igualtat entre els parlants de les llengües minoritàries i de les llengües dominants, no poden ser considerades com a discriminatòries.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.