1 de cada 10 dones a Espanya pateixen violència econòmica, un tipus d’abús que implica control, limitació o sabotatge de les finances de la víctima «Si jo produïa, ell el prenia, el gastava o em feia sentir culpable. Vaig tancar el meu negoci per acompanyar-lo», destaca una víctima que va patir aquest tipus de violència de gènere.
A través del programa sobre violències econòmiques de la Fundació Nantik Lum, les dones aprenen a detectar, prevenir, resoldre i eradicar aquest tipus d’abús Madrid, 24 de novembre de 2025.
La violència de gènere continua sent una de les principals crisis socials a Espanya.Segons dades de l’INE, el 2024 la taxa de víctimes de violència de gènere va ser de 1,6 per cada 1.000 dones de més de 14 anys.Encara que habitualment s’associa aquesta violència amb la física o la psicològica, hi ha una altra manera molt menys visible, però igualment molt violenta. Es tracta de la violència econòmica, que afecta 1 de cada 10 dones a Espanya, és a dir, més de 2,3 milions de dones, segons revela la Macroenquesta de Violència contra la Dona del 2019. Malgrat el seu impacte, més del 40% dels espanyols no sap de l’existència d’aquest tipus d’abús, ni com identificar BNP Paribas.
Aquesta forma d’abús implica control, limitació o sabotatge dels recursos financers de la víctima, ja sigui impedint-li treballar, obligant-la a assumir totes les despeses, ocultant ingressos o exercint pressió perquè renunciï a la seva autonomia econòmica. Tot i que es manifesta de forma silenciosa, les conseqüències es poden estendre durant anys, afectant la capacitat d’independència i recuperació econòmica de les dones que la pateixen. Així ho assegura Lucía Medina, directora de la Fundació Nantik Lum: «La violència econòmica sol passar desapercebuda, fins i tot per a les persones que ho estan patint.
No deixa marques visibles, com la violència física, però condiciona l’autonomia, destrueix l’autoestima i genera una dependència que dificulta sortir de la relació». Una víctima i participant anònima del programa Violències Econòmiques de la Fundació Nantik Lum explica com durant 23 anys va ser víctima d’aquesta violència sense entendre de què es tractava: «Sempre em vaig preguntar per què, tot i tenir bons ingressos, mai no aconseguia estalviar. Jo assumia totes les despeses de la llar i pensava que era normal fer-ho, mentre que la meva. ho prenia, ho gastava o em feia sentir culpable”. A més, assenyala que va haver de renunciar a la seva vida professional per ell.»Quan va acceptar un càrrec públic, ens vam traslladar de ciutat i jo vaig tancar el meu negoci per acompanyar-lo. En arribar, em va demanar que no treballés en el meu perquè, segons ell, estava mal vist al seu entorn. Sense adonar-me, ja estava completament controlada, aïllada i amb la meva autonomia econòmica destruïda. polític, però mai em recolzava econòmicament en aquests estudis”, continua.
La seva experiència li va ensenyar com és de difícil reconèixer la violència econòmica mentre hi estàs immersa. «A una víctima que estigui passant pel mateix que vaig patir jo, li diria que no està sola i que no és culpa seva el que està vivint. És essencial parlar amb algú de confiança i buscar suport professional i institucional, ja que compartir l’abús del que ets víctima és el primer pas per recuperar la teva autonomia i trencar el control», conclou la dona. A la II Jornada de debat sobre «Violència Econòmica i Salut Financera», celebrat per la Universitat d’Oviedo, juntament amb la Fundació Nantik Lum, Cristina Sánchez, agent de policia judicial, va assegurar que prop del 10% de les denúncies per violència de gènere a la ciutat tenen components de violència econòmica. Tot i així, el desconeixement i la invisibilitat d’aquesta forma d’abús compliquen les denúncies i les respostes institucionals.
Detectar, prevenir i acompanyar: les claus per frenar aquesta forma de violència de gènere No és un cas aïllat. És per aquest motiu que algunes entitats socials destaquen la necessitat de reforçar la formació de professionals i d’oferir recursos i eines que permetin identificar i acompanyar les víctimes de violència econòmica, ja que continua sent poc reconeguda tant socialment com legalment.
La Fundació Nantik Lum fa anys que treballa per donar visibilitat a aquesta problemàtica a través del seu Programa de Violències Econòmiques, una iniciativa que forma professionals d’entitats socials de tot Espanya i acompanya dones que han patit aquest tipus de control financer. Fins ara, més de 230 professionals socials han passat pel programa i s’han atès més de 140 dones. El 100% de les persones participants afirma sentir-se capacitada per detectar casos de violència econòmica, i el 98% dels professionals assenyala haver adquirit noves habilitats que ja aplica a l’atenció a les seves usuàries.
El programa, finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i Fundació La Caixa, és gratuït per a tots els participants.
II Jornada de Debat sobre Violència Econòmica i Salut Financera
El passat 18 de novembre, es va celebrar la II Jornada de Debat sobre Violència Econòmica i Salut Financera: Desafiaments, Solucions i Avenços Legals, on es va situar aquesta problemàtica al centre del debat públic i acadèmic, posant el focus en el seu reconeixement com una forma estructural de violència de gènere. La trobada va reunir expertes i experts de l’àmbit institucional, jurídic i social per analitzar els avenços normatius, les mancances actuals en la tipificació i la detecció, així com la urgència de reforçar l’educació financera com a eina clau de prevenció.
Durant la trobada, Patricia Stupariu, economista del Banc d’Espanya, va aportar dades sobre la bretxa de gènere en educació financera i va subratllar que moltes dones encara mostren menys confiança en els seus coneixements econòmics: “Moltes prefereixen respondre «no ho sé» davant de preguntes financeres, cosa que reforça la idea que no només hi ha una bretxa de coneixements, sinó que també hi ha una bretxa de coneixements.
Per llegir més informació o dades sobre la jornada, feu clic en aquest enllaç.
Sobre Fundació Nantik Lum
La Fundació Nantik Lum és una entitat sense ànim de lucre i independent que treballa per reduir l’exclusió social, financera i laboral mitjançant l’emprenedoria, les microfinances i el foment de la salut financera. Oferim formació i acompanyament a persones vulnerables amb l’objectiu de transformar les seves vides, fent-les propietàries del mateix futur. Al llarg dels nostres vint anys de vida hem acompanyat més de 13.000 persones a 5 països, hem facilitat la creació de més de 6.000 petits negocis i la concessió de més de 2.400 microcrèdits. A més, hem format 500 professionals del social en emprenedoria i salut financera i hem publicat 60 investigacions sobre aquests mateixos temes.
Més informació: www.nantiklum.org i @fundacionnantiklum
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.