Carta de Cantaires de Ponent i Cor Plaça Paeria de Lleida, al president i als consellers/es a l’exili

Benvolgut President Carles Puigdemont, Benvolguts consellers Toni Comín i Lluís Puig, Benvolgudes conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret,

Quan Pere Quart -Joan Oliver- va publicar a Santiago de Xile el seu poemari Saló de tardor que incloïa les Corrandes d’exili l’any 1947 i que Lluís Llach  va musicar 37 anys més tard, poc es podien imaginar, l’un i l’altre, que en ple segle XXI adquiririen de bell nou plena vigència aquestes corrandes, com a conseqüència de l’acció repressiva de l’Estat espanyol altra vegada, sí, contra el President legítim de Catalunya, i contra els membres del seu govern democràticament escollits.

Cantaires de Ponent i el Cor Plaça Paeria de Lleida, constituïts de manera espontània encara no fa dos mesos per reclamar la llibertat dels presos polítics,  també pensem en vosaltres, que heu hagut de tramuntar la carena com diu el poema d’Oliver, de la mateixa manera que ho van haver de fer 450.000 republicans des de Catalunya l’any 1939 fugint de la repressió del bàndol dit nacional, guanyador de la mal anomenada guerra civil.

I aquest exili forçós i forçat és doblement injust i ignominiós pel fet de que ha estat dictat per haver donat compliment al mandat democràtic que el poble us va encomanar. En democràcia, també ho hem cantat avui, O povo é quem mais ordena diu la cançó Grândola, vila morena portuguesa, de la Revolució dels Clavells de 1974: és a dir, el poble és qui mana.

Des de la plaça Paeria de Lleida hem cantat en aquest segon dilluns del nou any les Corrandes d’exili i hem reclamat que s’acabi ja aquest exili vergonyant a què us té sotmesos un Estat que ha perdut el nord i el seny, i les engrunes de sentit democràtic que li quedaven després de la brutal repressió policial de l’1 d’octubre damunt d’una població pacífica i indefensa que només volia votar.

Exigim, doncs, al govern de l’Estat espanyol que aturi d’una vegada la repressió i, doncs, també, l’exili forçós a què us veieu obligats.

No deixarem de reclamar des del cor de la ciutat de Lleida, amb tot el cor i amb les nostres cançons, que pugueu tornar a casa desseguida perquè s’hagi acabat aquesta persecució ideològica i malaltissa contra aquelles persones que representeu una opció política tan legítima com totes les altres. Una persecució judicial  que busca la venjança i l’exemplaritat en el càstig, només.

Us volem agrair, finalment, el vostre coratge, el vostre exemple i la vostra dignitat, i el fet impagable de continuar servant la representació de la primera institució del país, la Generalitat de Catalunya, amb tant de sacrifici i de cost personal en aquestes hores en què l’Estat espanyol ha usurpat el poder polític a Catalunya, amb la dissolució del Parlament i amb la vostra destitució.

Estem i estarem sempre amb vosaltres mentre hagueu d’estar Pirineus enllà. Rebeu  el nostre reconeixement, tota la solidaritat de què som capaços i la nostra sincera estima.

Cantaires de Ponent i Cor Plaça Paeria de Lleida.