COMUNICAT. 11s: OMPLIM BARCELONA D’ESPERANÇA, LLIBERTAT I INDEPENDÈNCIA

Hi ha gent, molta i molta gent, tal vegada massa, que pensa que des de la nefasta sentència del Tribunal Constitucional Espanyol al juliol del 2010, han passat una muntanya d’anys.

Fins a nou anys, un mes i vint-i-cinc dies!, com se sol comptar en termes penitenciaris. Tenen raó, ha passat molt temps com per a que alguns comencin a perdre la paciència. Tal vegada tenen raó però, des de l’ANC, us volem recordar que aquests han estat i seran uns temps viscuts plens d’esperança i joia, albirant un futur millor, mentre veiem que milions de ciutadans i ciutadanes han sortit i continuaran sortint al carrer al crit de llibertat, convocatòria rera convocatòria, sense defallir, fins aconseguir el somni dels nostres avis.  Un Somni que mai hem tingut tan prop com ara de fer-se realitat.

Ben cert que hem patit i patim encara moments de decepció, de tristor i de ràbia, veient com l’aparell repressor de l’Estat Espanyol actua des de la seva suposada “legitimitat constitucional” i, molt en especial, des de les clavegueres de sempre, les que estan al servei dels poderosos i no pas al d’aquells que som majoria, al servei dels qui, malbaratant els teus impostos per a realitzar accions criminals contra els catalans i les catalanes amb tota impunitat, fan creure als contribuents espanyols de bona fe que l’essència del mal rau en aquell catalanisme pacífic i pacifista, que els mitjans de comunicació (també controlats per les clavegueres i els poder fàctics que les omplen de brutícia) han intentat fer aparèixer davant l’opinió pública com una idea poc menys que terrorista, tot i que amb resultats desiguals, ja que el seu erràtic discurs és cada cop menys creïble.

Precisament per tot això, ara, més que mai, no podem baixar el braços i decebre tantes il·lusions. Per coherència amb aquelles generacions que ens precediren en circumstàncies molt més adverses que les nostres, hem d’enterrar per sempre el pensament del “no hi ha rés a fer, no paga la pena lluitar”, i canviar-lo per aquell altre del nostre himne que recorda el “ara és l’hora”.  Sempre és hora de lluitar per la llibertat de les persones i les nacions! I ara i avui et demanem que tornis a fer l’esforç i encoratgis als teus amics i veïns a mobilitzar-se, per tornar a donar al món una lliçó de civisme democràtic, omplint la ciutat de Barcelona amb el clam que demana la llibertat dels presos i les preses, el retorn dels exiliats i exiliades, el reconeixement de la República Catalana, la dignitat d’un poble i d’un país que mai defallirà perquè tu tampoc ho faràs.

Lleidatanes i lleidatans, gent de la Terra Ferma, ciutadanes i ciutadans del Ponent de Catalunya:  tornem a omplir Barcelona fent sentir la nostra veu arreu del món!

Defensem les nostres llibertats! Fem que cada 11 de setembre, aquest i els que vindran sense mordaces, sigui un crit d’esperança! Alcem la veu, si cal legítimament indignats, per a que mai més la nostra gent sigui empresonada per defensar la justícia, la pau i la solidaritat, convençuts com estem de que més aviat que tard tornarem a vèncer.

Visca Catalunya Lliure.

Assemblea Nacional Catalana, Assemblees Territorials de: Agamunt, Anglesola, Alcoletge, Alguaire, Almacelles, Alpicat, Balaguer, Bellcaire d’Urgell,  Bellpuig, Bellvís, Corbins, Garrigues, Juneda, Linyola, Lleida, Mollerussa, El Palau d’Anglesola, Penelles, Sarroca de Lleida, Segarra, Segrià Sud, Sidamon,Tàrrega, Torrefarrera