1 de maig: Valen més les nostres vides que els seus beneficis

El 1r de maig és un dia de lluita i reivindicació de la gent treballadora que se celebra arreu del món. Un dia de commemoració i record de batalles lliurades per les persones que ens han precedit: des dels màrtirs de Haymarket (Chicago, EEUU) el maig de 1886, passant per  la vaga de La Canadenca els orígens de la qual cal buscar-los el desembre de 1918 a Camarasa (Noguera) ara fa justament 100 anys i que va suposar la consecució de la jornada laboral de vuit hores.

En aquest 1 de maig de 2019 volem deixar ben clar que per acabar amb l’atur i la precarietat endèmiques que patim cal repartir el benefici de l’evolució tecnològica. Avui, una treballadora produeix 8 vegades més que fa cent anys i, tanmateix, treballa les mateixes hores que fa un segle. La reducció de la jornada laboral sense reducció del salari forma part irrenunciable del camí per acabar amb la misèria i amb la crisi ecològica que amenaça el Planeta.

El capitalisme només pensa a omplir-se les butxaques ignorant totes les evidències del desastre mediambiental que ja fa temps que estem vivint. Només la racionalització dels procesos productius en funció de les necessitats humanes i no en benefici d’unes elits extractives pot assegurar una vida digna a la inmensa majoria de la població actual i el futur dels nostres filles i fills.

La globalització capitalista ha estès la misèria arreu del món i actua com a concentradora de la riquesa en cada vegada menys mans. Les amenaces de deslocalització, el dumping laboral i ambiental són una greu amenaça per les treballadores i els treballadors. A Catalunya hem viscut vagues històriques com les del 3 d’octubre, les dues del 8 de març, la del 29 de novembre pels serveis públics, o les del 8 de novembre i el 21 de febrer per l’autodeterminació i la llibertat  dels presos i les preses polítiques. També veiem com les companyes del sector del taxi han plantat cara a les multinacionals, com les riders han estat capaces d’organitzar-se malgrat totes les dificultats, com la gent treballadora es rebel.la contra l’especulació immobiliària, els desnonaments i la bombolla del lloguer.

En aquests moments en què encara es pateixen les conseqüències de la mal anomenada crisi econòmica i financera -en realitat una estafa colossal- els amos del món subvencionen l’ultradreta que sembra la zitzània de la divisió: entre homes i dones, entre els d’aquí i els d’allà, entre heterosexuals i LGTBI. Però nosaltres sabem que de classe obrera només n’hi ha una i que la nostra lluita sempre serà per la justícia social i per les llibertats.

Aquest 1r de maig sortim al carrer per una societat que posi la vida al centre, per exigir el repartiment dels treballs i de la riquesa, per deixar clar que els feixistes no passaran i no ens dividiran, per dir als fons voltors que no ens faran fora de les nostres ciutats, per exigir la reversió de les retallades d’una vegada per totes i la derogació de les reformes laborals que només creen més precarietat, per unes pensions públiques dignes, per les llibertats, l’autodeterminació i la llibertat de totes les preses i presos polítics.

Sortim al carrer també per honorar la memòria de les persones que ens han precedit en aquesta lluita que hem de mantenir i fer créixer per poder guanyar el futur.

Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)

USTEC·STES (IAC)   IAC-CATAC CATAC·CTS (IAC)